ENYORAT SERGI

Enyorat Sergi:

Et vaig idolatrar de manera gairebé malaltissa. Vaig ser un enamorat afortunat per ser correspost per la seva parella, després de 8 anys d'una relació que considerava sòlida i indestructible. Ens vam ajudar mútuament a superar els mals moments i junts vam gaudir dels bons.

M'agradava veure el braçalet de capità RCDE al teu braç i presumir de tenir la núvia més guapa del mig camp espanyol. Per això, em va fer mal la teva sortida. Em va semblar un rampell sense massa justificació, i les teves paraules en abraçar a la teva nova parella mallorquina, em van colpejar el cor. Independentment del teu desencís amb l'actual propietat del Club (desencís que tots els pericos compartim), com a aficionat que et va estimar i t'ho va donar tot, esperava i em mereixia una sortida més elegant.

Per cert, deixa’m dir-te que aquesta samarreta vermella et queda fatal, i que m’has deixat per un altre que diuen que té més diners, però és més antipàtic, lleig i gordo que jo.

Fa dos dies, a la teva tornada a la que va ser casa teva durant tants anys, vas rebre molts xiulets i algun aplaudiment. Com tu mateix vas dir després del partit, ja t'ho esperaves, perquè suposo que ets conscient que la teva sortida no va ser correcta. Jo no et vaig xiular. Tampoc et vaig aplaudir. Com a perico tinc molt a agrair-te i poc a retreure't, però com a exparella, em sento dolgut. Sí, Sergi, els pericos et van xiular majoritàriament, i ho van fer perquè et van estimar tant, que els és impossible mostrar-te indiferència. A tu, no et vaig veure feliç. Potser no calia. Potser parlant a la cara ens hauríem entès.

Afortunadament, la meva memòria és selectiva i em quedo amb els bons records, que en van ser molts. Aquell partit de pretemporada al camp del Palamós quan encara eres un desconegut i ja em vas enlluernar amb el teu talent, aquell gol contra el Rayo que vas marcar a la porteria de Cornellà al darrer minut, aquell "darderisme" al que m'hi vaig apuntar orgullós i em va fer somiar despert... i tants i tants bons moments que vàrem passar junts. Dels dolents, que també n'hi va haver, me n'oblido.

Sé que ets professional, que la vida dona moltes voltes i el futbol encara més, però el sentiment té raons que la raó no pot entendre i, malauradament, no vas estar a l'altura en el moment final de la nostra relació. Per mi, el RCDEspanyol sempre per damunt de les persones.

Ara sí, carta de comiat que tu no em vas escriure, i adeu definitiu. Que tinguis sort, Sergi!

 

Angel Bergadà, 07 octubre 2024