JUDES GARCÍA, la gran traïció.

JUDES GARCÍA, la gran traïció.

Com a aficionat del RCD Espanyol, avui escric amb una barreja de tristesa, ràbia i incomprensió. No per una derrota ni per una mala ratxa -a això hi estem acostumats i ho encarem amb dignitat- sinó per una cosa molt més dolorosa: la traïció d’un futbolista que vam arribar a idolatrar.

Sabem que al futbol professional no hi ha sentiments, només contractes, però els que encara creiem en uns valors mínims també sabem que, en el futbol, com en la vida, hi ha principis innegociables: ètica, respecte i gratitud. Cap d’aquests ha estat present en el desagradable episodi protagonitzat per Joan García i el FC Barcelona.

Fins aquest mateix matí m’he volgut convèncer que marxaria al Newcastle o a un altre equip amb prestigi europeu, un projecte seriós i on cobraria el mateix. Però no. Va escollir el camí de l’engany, del menyspreu, del petó de Judes abans de la traïció. Tenia l’acord tancat abans d’acabar la lliga i per això ni va escoltar altres ofertes? Era necessari dir que estava feliç perquè els seus pares podrien seguir veient l’Espanyol a Cornellà i a Primera? Llàgrimes de cocodril quan besava l’escut i deia que el sentiment RCDE no es pot explicar? Es va burlar de Manolo quan l’entrenador va declarar que “em jugo la mà, o gairebé, que en Joan no anirà al Barça”? Va ser tot un teatre mentre preparava la gran traïció?

En Joan era el nostre orgull i, de sobte, s’ha convertit en una vergonya. La decepció ha estat tan enorme com evitable. Però, si una cosa hem après els pericos, és a aixecar-nos. Aquesta punyalada ens ha unit. I quan anem tots en la mateixa direcció, no hi ha res que ens tombi.

La jugada ha estat fastigosa, i el muntatge mediàtic, polític i social, evident. Juanma López, el representant del jugador, va anar filtrant notícies falses per justificar no reunir-se amb altres equips interessats, i el seguici de llepaculs que riuen les gràcies al gran dictador (l’entorn Barça, es mou bé entre dictadures), li va seguir el joc. Entre tots, han construit un relat que només enganya a qui vol ser enganyat.

No cal cap comunicat de Joan García. No necessitem explicacions, perquè el seu cinisme ja ha parlat per ell. Que no ens vengui que tot va ser cosa del seu representant. Això ja no cola. Si no va ser capaç de marcar unes mínimes directrius, és perquè no li importava fer mal als pericos. Ens estalviarà més ràbia i dolor si simplement desapareix. El de Sallent ha entrat al podi de les pàgines més doloroses de la nostra història.

Sí, l’afer Joan García ens ha fet més forts. Els pericos acostumem a tenir les coses clares i som crítics amb el que tenim a casa, però... Compte! Molt de compte! Si ve l’enemic culer amb l’aplanadora de cervells manipulables i el ventilador d’escampar merda, ens unim i aparquem les nostres crítiques a Chen, Mao, campanyes de renovació de carnets... i fem front comú contra qui ens ataca. Perquè el veritable enemic, el de sempre, el que no canvia, és el FC Barcelona. El tracte mediàtic i el menyspreu dels organismes oficials catalans, inclòs el del president de la FCF, Sr. Soteras, és senzillament intolerable. Ha de ser el detonant que converteixi molts intoxicadors culers en persones non grates per a l’Espanyol i la ruptura institucional amb el Barça.

Vaig néixer perico, però no vaig néixer anti culer; la meva antipatia cap als blaugrana va començar a l’escola i ha derivat en fàstic amb el pas del temps. El RCDE Stadium rebrà en Joan García com es mereix. Quan això passi, aposteu que no trigaran a sortir els bocamolls de torn a donar-nos lliçons d’ètica i de fair play. Els mateixos que van callar quan en Luís Figo va tornar al Camp Nou després de fitxar pel R. Madrid, i va rebre amenaces de mort, i va haver d’esquivar caps de porc i ampolles de vidre quan s’acostava al còrner.

Ni en Joan García, ni cent Judes com ell, podran mai amb la Força del Sentiment Perico. Encara no ha nascut qui ens pugui fer agenollar, ni fer-nos viure amb el cap cot.

Ens ha decebut, ens ha fet mal. Esportivament, li desitjo el pitjor.

 

Angel Bergadà, 16 juny 2025