CULÉ, DIGUES QUÈ SE SENT

CULÉ, DIGUES QUÈ SE SENT

Culé, digues què se sent
tenint el cor tan petit,
creient-te omnipotent
i vomitant rancor infinit.

Te’n rius i menysprees Cornellà
tu que tens casa a Sant Joan Despí.
creus que tot ho pots comprar,  
amb la prepotència d’arruinat ric.

Has trepitjat l’esport català
buscant l'absolut monopoli,
però la nostra resistència
és més forta que el teu odi.

Pregues per la nostra mort?
Quin nivell d'educació!
És la ràbia del covard
que viu en un món de ficció.

Som qui nega el teu relat,
l'espina que et fa sagnar,
per més que ens hagis vilipendiat
mai ens podràs silenciar.

Crides “valors” tot escupint verí,
ets fum artificial, mentida provada;
guiat per corruptes que et marquen el camí,
mentre la rebel·lia perica vola lliure i alçada. 

T’han fet creure que ets un déu superior
però no ets més que un titella dement,
adoctrinat i controlat per polítics a favor,
que mai entendrà La Força d'Un Sentiment.

Vols saber què sentim els pericos?
Doncs un immens orgull de no ser com tu,
vosaltres, culers manipulats, amb cervell de micos,
nosaltres, senyors, amb una dignitat que ni tindreu, ni heu tingut.

 

Àngel Bergadà, 14 abril 2026