M'AGRADA COM JUGA L'ESPANYOL DE MANOLO.

Què li demano a l'Espanyol? Des que tinc ús de raó, a l'Espanyol li he demanat ambició, fugir d'aquella zona de confort a mitja taula on, tret d'excepcions, vivia còmodament instal·lat. Li he demanat que mirés cap amunt, que abandonés el conformisme, que lluités per entrar en competició europea. En definitiva, que pensés en gran, perquè per a mi i per a la història del futbol espanyol, el club barceloní fundat per universitaris l’any 1900, sempre ha estat un gran.

Ara, a l'Espanyol només li demano que resisteixi i sobrevisqui a l'actual propietat, perquè amb Chen a l'única cosa que pot aspirar és a no morir. Els seus primers 3 anys al capdavant del Club van ser un miratge, un engany en el qual molts pericos i periques ambiciosos com jo, vam caure amb les dues potes. Ens vam creure el seu projecte d'èxit esportiu, enlairament social i solidesa econòmica que ens va prometre, per a fer-se amb les nostres accions. Tot era mentida.

Vaig picar l'ham i, com jo, la immensa majoria d'accionistes que vam posar a la seva disposició el 99'5% del poder total, com si d'un president de república bananera es tractés. En això s'ha convertit el que fos "Espanyol de Barcelona", el meu estimat Espanyol, avui un búnquer en mans d’especuladors sense sentiment, ni aptitud, per a gestionar un Club de futbol de 124 anys de vida, amb una massa social fidel i resistent com a poques.

Esportivament, l'Espanyol 2024 - 25 té la pitjor plantilla de les últimes dècades. De fet, cada any té pitjor equip que l'anterior i així seguirà mentre a Chen li quedi un sol cèntim per cobrar dels diners que ha prestat al Club, per a cobrir els deutes que la seva mala gestió ha generat.

Manolo González fa el que pot amb una plantilla plena de jugadors sense nivell per Primera. Bons professionals que supleixen l'absència de talent amb tanta professionalitat, lluita, esforç i solidaritat que m'emociona veure'ls jugar. I això és mèrit de Manolo González. Però, només amb honradesa i suor no es guanyen partits perquè t'enfrontes a rivals que, a més, tenen qualitat.

Per parlar només de davanters, hem passat de Tamudo, Luís García, Osvaldo, Caicedo, Sergio, Gerard Moreno, Borja Iglesias, RDT, Joselu i Braithwaite als actuals que volen però no saben, o estan en procés de formació. El mateix val per al mig camp, per la qual cosa és lògic que sorgeixin dubtes. El que no és lògic, ni admissible, és el run run constant d'una afició que adora a mediocres i qüestiona el treball de qui fa miracles amb el que té.

Apuntin cap a on cal apuntar. L'Espanyol actual té mancances preocupants perquè el talent costa diners i Chen no vol invertir. Ni més, ni menys. Afortunadament, tenim un bon entrenador que fa que els seus jugadors competeixin de principi a fi. Per això, m'agrada com juga l'Espanyol de Manolo.

Angel Bergadà, 30 setembre 2024