PROTESTEU, PERICOS!

-

 PROTESTEU, PERICOS!



Hem remat sense aigua.

Hem estat empastifats en fang.

Hem cedit davant la vulgaritat dels mediocres que ens dirigeixen.

Hem suportat declaracions ofensives de jugadors.

Hem callat davant els menyspreus de Garagarza, parlant només per als seus amics d'Eibar o Madrid.

Hem mirat cap a una altra banda, davant de l'enfonsament premeditat per Chen i executat per Mao.

Hem consentit l'"assessorament" d'Adolf Rousaud, culer i anti perico confés.

Hem buscat mil excuses per justificar decepcions i fracassos.

Hem mimat i idolatrat prepotents egoistes, que ni et miren en baixar del bus.

Hem sobreprotegit jugadors sense talent, que es creuen déus.

Hem aclamat ídols de fang, que no tenen l'educació, ni el respecte de treure's els auriculars quan els victoreja el soci.

Hem suplicat a aquests craks experts en no guanyar res, unes samarretes que han embrutat amb la seva ineptitud.

Hem rebut aquests jugadors arrogants amb càntics d'alè, bengales i concentracions de motos, perquè se sentissin acompanyats.

Hem perdut diners i salut seguint l'equip a tots els camps d'aquesta Hypermotion de fang.

Hem passat fred a Burgos, vergonya a Andorra, sopor a Osca, humiliació a Vila-real, disgust a Elda, tristor a Santander, impotència a Lezama i desesperació en practicament tots els partits de Cornella.

Hem vist com el nostre RCD Espanyol s'arrossega sense rumb, ni objectiu.

Hem esgotat la capacitat de continuar empassant-nos en silenci, les decisions d'una directiva que porta l'Espanyol a l'abisme.

Hem escoltat una i mil vegades que "això és molt llarg", "estem al fang", "les notes a final de curs" i bla, bla, bla...

Doncs, bé, pericos, fi de curs i hem tret un DEFICIENT que pot acabar en MOLT DEFICIENT. No n'hi ha més. És hora d'aixecar-nos en protesta abans que els senyorets de gespa i despatxos marxin de vacances. És el moment de fer coses diferents, per intentar resultats diferents.

Els pericos hem tingut molta paciència, potser massa, però s'ha acabat.

Al got de les ofenses, ja no hi cap ni una gota més. Diumenge que ve -últim partit de lliga- la protesta ha de ser sonora i multitudinària. Hem de manifestar el nostre cansament abans durant i després del partit. JUGADORS, MAO I GARAGARZA (La saga Chen continua parapetada al búnquer xinès), han d'anar a casa amb els crits de FORA FORA ressonant amb força a les orelles.

Vagin on vagin, visquin on visquin, han de comprovar al seu lloc de treball i a casa seva, que enfonsar el RCD Espanyol no surt de franc. Pintades, esbroncades i tot el cívicament necessari per amargar-los la vida, com ells ens han amargat la nostra. Seguint a 2a o tornant al nostre lloc, que sigui amb el cap ben alt i amb la consciència tranquil·la de no haver estat còmplices d'aquesta banda d'inútils.



PROTESTEU, PERICOS! Per dignitat i orgull.

Angel Bergadà, 30 maig 2024

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A LLUÍS CARRASCO, ex amic i adoctrinador culé.

-
Imatge
  A LLUÍS CARRASCO , ex amic i adoctrinador culé.  Què t'ha passat, Lluís? Què t'han fet? Et recordo com un bon comunicador amb personalitat i idees pròpies. Per això, em sorprèn veure la teva involució personal des de l'arribada de Laporta al Barça. Vas ser el seu assessor i des que ell és president, casualment, conseqüentment o per inducció, t'has convertit en una peça més de la maquinària de rentat de cervells blaugrana. Tant d'odi tenies acumulat cap al Espanyol? Menties quan parlaves de rebel·lar-nos contra tota mena d'imposició de pensament únic? On amagaves tanta prepotència? Què hi fas en aquest ramat de manipuladors moguts pel ressentiment contra l'Espanyol? De fet, què hi fas tu, Lluís, dins d'un ramat després d’haver-te omplert la boca incitant a lluitar contra l'adoctrinament? No eres tu, Lluís, el que pregonava la llibertat de decidir, de lluitar contra les cadenes ideològiques i la violència de la premsa del règim? Tu, et ...
Més informació

ATAQUE DE PÁNICO

-
Imatge
  ATAQUE DE PÁNICO Ataque de pánico es pensar en el nivel de los políticos que toman decisiones. Ataque de pánico es comprobar la poca fiabilidad de los dispositivos de seguridad en un partido de alto riesgo. Ataque de pánico es constatar lo fácil que es cometer un atentado terrorista, pese a la experiencia sufrida en Las Ramblas. Ataque de pánico es la hipocresía de políticos, cuerpos de seguridad, medios de comunicación y diferentes opinólogos catalanes, valorando el atropello en función de si las víctimas son pericos o culés. Ataque de pánico es la diferencia de trato que la Catalunya política y mediática da a Espanyol y Barça. Ataque de pánico es que la jueza del juzgado de guardia de Cornellà, dejase en libertad a la causante del atropello y, por el momento, se haya limitado a retirarle el carnet de conducir. Ataque de pánico es que los Mossos trabajen con la hipótesis de que fue accidental, y no “una acción premeditada”, después de haber arrollado a una mujer y ...
Més informació

JUDES GARCÍA, la gran traïció.

-
Imatge
JUDES GARCÍA, la gran traïció. Com a aficionat del RCD Espanyol , avui escric amb una barreja de tristesa, ràbia i incomprensió. No per una derrota ni per una mala ratxa -a això hi estem acostumats i ho encarem amb dignitat- sinó per una cosa molt més dolorosa: la traïció d’un futbolista que vam arribar a idolatrar. Sabem que al futbol professional no hi ha sentiments, només contractes, però els que encara creiem en uns valors mínims també sabem que, en el futbol, com en la vida, hi ha principis innegociables: ètica, respecte i gratitud . Cap d’aquests ha estat present en el desagradable episodi protagonitzat per Joan García i el FC Barcelona. Fins aquest mateix matí m’he volgut convèncer que marxaria al Newcastle o a un altre equip amb prestigi europeu, un projecte seriós i on cobraria el mateix. Però no. Va escollir el camí de l’engany, del menyspreu, del petó de Judes abans de la traïció . Tenia l’acord tancat abans d’acabar la lliga i per això ni va escoltar altres ofertes? Era...
Més informació