RCD ESPANYOL DE BARCELONA vs FC BARCELONA

 RCD ESPANYOL DE BARCELONA vs FC BARCELONA

La victòria, l’empat i la derrota formen part inseparable del futbol, i les assumeixo amb total normalitat. Guanyar és una alegria, empatar pot deixar sensacions diverses, i perdre forma part del camí. El que realment importa és la identitat i els valors que transmet el teu club. Sigui quin sigui el resultat del pròxim RCD Espanyol - FC Barcelona, em sentiré profundament orgullós de ser perico i de tot allò que el RCD Espanyol representa amb fets, no amb discursos d’adoctrinament de masses buits i malintencionats.

L’Espanyol simbolitza, per a mi, el costat net del futbol: un club construït dins dels paràmetres que marca la llei, respectant el fair play esportiu i competint amb dignitat. A diferència del Barça, l’Espanyol no basa el seu creixement en trampes legals o, directament, en la il·legalitat ni en privilegis, sinó en el treball constant, l’esforç i el respecte a les normes.

El FC Barcelona està empastifat d’afers tèrbols, encapçalats pel cas Negreira, amb pagaments demostrats al vicepresident dels àrbitres durant 25 anys. Sens dubte, l’escàndol més greu de la història del futbol espanyol. Només per aquest fet, hauria d’haver rebut sancions fortes, incloent-hi descensos de categoria i la prohibició temporal de competir a Europa.

A tot això s’hi afegeixen altres ombres: acords poc clars amb institucions com UNICEF, les figures del president i vicepresident actuals, Joan Laporta i Rafa Yuste, així com dels exdirectius Sala Martin i Joan Oliver, actualment sota sospita d’haver comès un presumpte delicte d’estafa. Tot plegat en un club amb un deute superior als 1.000 milions d’euros i una remodelació del camp que hipoteca l’economia durant dècades, però que continua fitxant i inscrivint jugadors amb palanques que mai s’han acabat de materialitzar del tot. Tristament, amb la connivència de LaLiga, la RFEF i altres còmplices necessaris.

Mentrestant, l’Espanyol, a poc a poc, però sempre dins de les lleis esportives, va recuperant el seu lloc. Club fundat per catalans, setè millor equip històric d’Espanya, que creix imparablement amb una afició cada cop més nombrosa, fidel i compromesa, que omple el RCDE Stadium i viu amb passió el seu equip.

Com a català, m’avergonyeixen els mètodes mafiosos, les trampes esportives i l’entorn mediàtic culer, que pretén imposar un pensament únic a Catalunya, menyspreant l’Espanyol. Avui, el Barça és sobretot un producte turístic, utilitzat per institucions polítiques per mantenir el poble entretingut i enganyat.

Dissabte, 3 de gener de 2026, l’RCDE Stadium ha de mostrar el seu caràcter habitual i memòria davant la tornada de Joan García que, al meu parer, mereix la rebuda més hostil possible, dins del marc de la llei de l'esport. I, sobretot, seny, maduresa i intel·ligència per evitar un tancament d’estadi que només perjudicaria l’Espanyol. El camp ha de ser un crit contundent (NEGREEEEIRA, NEGREEEEIRA, NEGREEEIRA) contra la corrupció del FC Barcelona i la RFEF, perquè els organismes competents prenguin mesures exemplars. La dignitat del futbol, la justícia esportiva i la igualtat davant la llei estan en joc.

Angel Bergadà, 01 gener 2026