L'AFICIÓ TÉ RAÓ.

Diuen que el cor té raons que la raó no entén. Aquesta podria ser l'explicació a l'encertada decisió de cessar Luís Miguel Ramis com a entrenador de l'Espanyol.

No és habitual destituir un entrenador que té al seu equip tercer de la classificació, a un sol punt de l'ascens directe. És impossible que algú de fora ho pugui entendre, i segurament així ho veia també una directiva més ocupada en estalviar diners, que preocupada per la imatge de l'equip.

L'afició, sens dubte el millor del RCD Espanyol, ho tenia clar. On la directiva considerava acceptable estar a un punt de l'ascens directe, l'afició veia que al seu equip només el separava un punt de la sisena posició que marca el límit del play off. On la directiva es conformava en cobrir l'expedient, l'afició veia que no fer res era exposar perillosament al Club a una ruleta russa amb possible final tràgic. El clam popular, una vegada més, ha tret al Club del toll.

Res garanteix que amb Manolo González s'aconsegueixi l'ascens directe, però el seu nomenament ha suposat una injecció d'ànim per als aficionats pericos, i és d'esperar que talli l'espiral negativa de l'equip. Veurem com s'adapta a una categoria nova i com gestiona la pressió que, sens dubte, haurà de suportar en aquestes 12 jornades que li queden per a certificar l'ascens. El que sembla segur és que, amb Manolo s'ha acabat aquella absurda por de Ramis que tenallava als jugadors, i tenia a molts aficionats a la vora de l'abandonament..

Manolo González és un home humil, treballador, senzill, que mira als ulls quan et parla i t'encaixa la mà amb fermesa. Professionalment, és un tècnic ambiciós, inconformista, guanyador, que li agrada el joc vistós i té un discurs clar i reconeixible, com el futbol que practiquen els seus equips. Un gallec establert a Catalunya des de fa molt temps, i perico de cor. Un currante del futbol que va treballar com a conductor d'autobusos per a arribar a fi de mes, i que valora com ningú el que suposa entrenar a un equip de la categoria del RCD Espanyol de Barcelona. Ningú li ha regalat res. Els seus encerts tàctics al capdavant del filial, l'han portat al primer equip. Està davant l'oportunitat de la seva vida, i sabrà aprofitar-la. 

Aquesta decisió havia d'haver-se pres abans, però mai és tard si la rectificació és bona. Garagarza, sempre parapetat en el seu búnquer del silenci, es va precipitar amb Luís García i es va equivocar amb Ramis, però ha estat prou intel·ligent per a no mantenir l'error, ni arriscar el seu càrrec, conscient que era el següent a estar en el punt de mira de l'afició. Així que, tornem-hi que no ha estat res, i tots units per a aconseguir l'ascens directe.

No ens enganyem, ha estat la pressió popular del "Ramis vete ya" d'una afició farta de veure als jugadors arrossegant la samarreta pels camps de la Hypermotion, el que ha portat la directiva a prendre aquesta decisió. Mao, Garagarza i altres empleats que estan de pas en el Club i continuen sense saber de que va el Sentiment RCDE, han rebut una classe magistral del soci perquè entenguin d'una vegada el que realment és l'Espanyol: Un Club gran, que vol ser més gran, amb una afició de luxe que no es conforma amb empatar a Segona.

Prou discursos mediocres! Prou de fer-nos sentir poca cosa! Prou de confondre ambició amb prepotència! Prou parlar de rems, fangs i missatges que empetiteixen al Club! L'afició vol orgull, coratge, valors, respecte a l'escut i competir amb dignitat en els millors camps d'Espanya, perquè aquest és lloc que li pertoca al RCD Espanyol. Que la lliçó de l'aficionat no caigui en sac foradat.

Manolo González ha d'alliberar a la plantilla, recuperar el seu amor propi i treure el millor d'uns jugadors que tenen l'obligació de retornar al RCDE a Primera. Uns professionals que, ara ja sense excuses, han de jugar com se suposa que saben fer-ho i justificar el generós sou que cobren.

Enhorabona, Espanyol per la decisió i felicitats pericos per la pressió feta. L'afició té raons que la directiva no entén.

(Foto La Grada)

Àngel Bergadà, 13 de març 2024