POT EL BARÇA BAIXAR A SEGONA?
Podria el Barça baixar de categoria per l'escàndol dels pagaments a l'exàrbitre José María Enríquez Negreira?
Si ens atenim al Reial decret sobre Disciplina Esportiva publicat al BOE el 19 de febrer de 1993, l'article 14 diu "Les actuacions dirigides a predeterminar, mitjançant diners, intimidació o acords el resultat d'una competició, seran considerades com a infracció molt greu, podent el club infractor ser expulsat de manera temporal o definitiva de la competició professional".
La pregunta que ens fem tots és: Hi ha un reglament per Barça i Real Madrid i un altre diferent per a la resta d'equips professionals espanyols?
Quan creus que ja res et pot sorprendre, surt un nou Barçagate amb documents i factures que demostren que el FCB pagava a un membre en actiu de l'estament arbitral, per "assessorar el Club en qüestions d'arbitratge." Ho diuen sense que els caigui la cara de vergonya, perquè saben que qualsevol cosa que diguin, almenys fins ara, ha tingut immunitat legal.
MENTRE EL BARÇA PAGAVA A ENRIQUEZ NEGREIRA:
- 33 penals a favor / 3 en contra.
- 23 expulsions jugadors rivals / 4 expulsions jugadors FCB.
- 78 partits seguits sense cap penal en contra.
JA SENSE PAGAMENTS:
- 31 penals a favor / 19 en contra.
- 24 expulsions jugadors rivals / 20 expulsions jugadors FCB.
PERÍODE INVESTIGAT:
2018-19: FCB Campió de Lliga i Supercopa.
2017-18: FCB Campió de Lliga i Copa.
2016-17: FCB Campió de Copa i Supercopa.
CLUBS QUE ES VAN ENFRONTAR AL BARÇA EN AQUESTES TEMPORADES:
Real Sociedad, Atlético de Madrid, Betis, Rayo Vallecano, Athletic Club, Villarreal, Osasuna, Mallorca, Girona, Sevilla, Valladolid, Celta, Almeria, Cadiz, RCDEspanyol, Valencia, GetafeCF, Elche, Alavés, Eibar, Leganés, Levante, Huesca, Las Palmas, Malaga, Sporting i Granada.
Diran alguna cosa? Continuaran empassant-se trampes i patint arbitratges en contra? Volen ser còmplices d'una competició manipulada?
Com a perico que soc, m'agradaria que l'Espanyol liderés una vaga general del futbol professional espanyol fins a aclarir i tenir garanties, que s'aplicarà per igual la mateixa llei a tots els equips nacionals.
INVESTIGACIÓ:
De moment, la Fiscalia de Barcelona i Hisenda només investiguen els pagaments que va fer el Barça al vicepresident dels àrbitres durant tres temporades (2016-17, 2017-18 i 2018-19), però l'expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu, va admetre que n'hi ha constància des del 2003. De fet, Enríquez Negreira va ingressar més de 4,7 milions d'euros del Barça des del 2003. El 95% de la facturació de la seva empresa DASNIL 95, almenys entre el 2016 i el 2018, procedia del conjunt blaugrana. (Via 'El Confidencial').
Aquesta temporada els han permès jugar amb un jugador expulsat (Lewandowski) i continuar fitxant malgrat tenir un deute reconegut de 1.300 milions i haver perdut bona part dels ingressos dels 10 anys vinents, a causa de les famoses palanques. A altres equips els van fer baixar de categoria per tenir un deute inferior als 2 milions d'euros. Algun d'aquests equips ja ha desaparegut o s'ha refundat. A tot això cal afegir que el FCB té intenció de construir un estadi que substitueixi l'actual Camp Nou, amb un altre préstec de 1.500 milions més que tothom sap que no podran tornar. Una altra trampa consentida. Mentre durin les obres del nou estadi jugaran al de Montjuïc, fent-se càrrec l'Ajuntament de Barcelona de les obres de condicionament amb diners públics. Recordar el greuge municipal que va patir l'Espanyol a qui li volien posar un lloguer anual de 100 milions de pessetes de l'any 1997, i va haver de compartir instal·lacions amb els Barcelona Dragons de futbol americà.
Tot i que aquests pagaments a un membre de l'estament arbitral, és possiblement l'escàndol més gran del futbol espanyol des que Franco va evitar la desaparició del Club de Futbol Barcelona, el més probable és que ara mirin cap a una altra banda i NO PASSARÀ RES. Aleshores el Caudillo va rebre la més alta condecoració blaugrana (azulgrana, aleshores) per sortir al rescat d'un club a la deriva, inviable econòmicament per manca de recursos i mala gestió financera. Tenen un nom i el sap tothom i faran el que calgui per ajudar al Barça dins o fora de la llei. És així: Al Barça ja se l'ha rescatat econòmicament quatre vegades amb quatre requalificacions "a mida".
Vegem:
Segons explica el Diari AS en el seu article del 18 d'agost del 2001, el Barça ja porta quatre requalificacions de terrenys, adaptant la llei a les seves necessitats.
"Primera. Any 1951.
El setembre del 1950 es va signar l'opció de compra sobre uns terrenys situats entre els carrers de Riera Blanca i Maternitat, per una mica més de deu milions de pessetes. L'11 de març del 1951 va prendre possessió del càrrec l'alcalde Antonio María Simarro, que amb el president Francesc Miró-Sans va acordar la primera requalificació.
Segona. Any 1962
El Barça afrontava un deute superior als 230 milions de pessetes. La solució: vendre les Corts, considerada zona verda. El 4 d'agost del 1962 el ple municipal presidit per José María de Porcioles va aprovar la requalificació de zona verda a edificable, que trauria el Barça de la seva crisi financera. El club va premiar Porcioles nomenant-ho soci d'honor.
Tercera. Any 1965
Diverses entitats van interposar recursos a la decisió de l'Ajuntament de Porcioles de requalificar els terrenys de les Corts, per la qual cosa l'assumpte va arribar a instàncies més altes. El directiu Joan Gich, gràcies a la seva amistat amb Torcuato Fernández-Miranda, va aconseguir la llum verda del Consell de Ministres el 13 d'agost de 1965. Al Butlletí Oficial de l'Estat del 23 de setembre d'aquell any es va publicar el decret pel qual s'aprovava "el canvi d'ús d'una zona verda" que afectava el vell estadi blaugrana. El mateix Francisco Franco signava el document oficial.
Quarta. Any 2000
La quarta requalificació la va autoritzar l'ajuntament de Sant Joan Despí, on el Barça pensava aixecar la seva Ciutat Esportiva. El consistori va donar llum verda que una part del terreny no es destini a ús esportiu, com estava qualificat originalment, autoritzant que s'aixequessin tres edificis, de 17 plantes un i dos de 10 pisos, per fer un hotel i oficines, l'explotació aniria íntegrament a càrrec del Barça. Amb aquesta nova requalificació, el club va sufragar gran part de la construcció de la Ciutat Esportiva, en un altre favor d'un ajuntament democràtic al club blaugrana."
La tàctica que seguiran ara serà, una vegada més, deixar passar el temps i que tot caigui a l'oblit. És a dir, faran el que han fet sempre. Adulterar una competició amb el consentiment dels afectats, que miraran cap a una altra banda a canvi d'unes engrunes que els taparan la boca.
INVESTIGACIÓ:
De moment, la Fiscalia de Barcelona i Hisenda només investiguen els pagaments que va fer el Barça al vicepresident dels àrbitres durant tres temporades (2016-17, 2017-18 i 2018-19), però l'expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu, va admetre que n'hi ha constància des del 2003. De fet, Enríquez Negreira va ingressar més de 4,7 milions d'euros del Barça des del 2003. El 95% de la facturació de la seva empresa DASNIL 95, almenys entre el 2016 i el 2018, procedia del conjunt blaugrana. (Via 'El Confidencial').
Aquesta temporada els han permès jugar amb un jugador expulsat (Lewandowski) i continuar fitxant malgrat tenir un deute reconegut de 1.300 milions i haver perdut bona part dels ingressos dels 10 anys vinents, a causa de les famoses palanques. A altres equips els van fer baixar de categoria per tenir un deute inferior als 2 milions d'euros. Algun d'aquests equips ja ha desaparegut o s'ha refundat. A tot això cal afegir que el FCB té intenció de construir un estadi que substitueixi l'actual Camp Nou, amb un altre préstec de 1.500 milions més que tothom sap que no podran tornar. Una altra trampa consentida. Mentre durin les obres del nou estadi jugaran al de Montjuïc, fent-se càrrec l'Ajuntament de Barcelona de les obres de condicionament amb diners públics. Recordar el greuge municipal que va patir l'Espanyol a qui li volien posar un lloguer anual de 100 milions de pessetes de l'any 1997, i va haver de compartir instal·lacions amb els Barcelona Dragons de futbol americà.
Tot i que aquests pagaments a un membre de l'estament arbitral, és possiblement l'escàndol més gran del futbol espanyol des que Franco va evitar la desaparició del Club de Futbol Barcelona, el més probable és que ara mirin cap a una altra banda i NO PASSARÀ RES. Aleshores el Caudillo va rebre la més alta condecoració blaugrana (azulgrana, aleshores) per sortir al rescat d'un club a la deriva, inviable econòmicament per manca de recursos i mala gestió financera. Tenen un nom i el sap tothom i faran el que calgui per ajudar al Barça dins o fora de la llei. És així: Al Barça ja se l'ha rescatat econòmicament quatre vegades amb quatre requalificacions "a mida".
Vegem:
Segons explica el Diari AS en el seu article del 18 d'agost del 2001, el Barça ja porta quatre requalificacions de terrenys, adaptant la llei a les seves necessitats.
"Primera. Any 1951.
El setembre del 1950 es va signar l'opció de compra sobre uns terrenys situats entre els carrers de Riera Blanca i Maternitat, per una mica més de deu milions de pessetes. L'11 de març del 1951 va prendre possessió del càrrec l'alcalde Antonio María Simarro, que amb el president Francesc Miró-Sans va acordar la primera requalificació.
Segona. Any 1962
El Barça afrontava un deute superior als 230 milions de pessetes. La solució: vendre les Corts, considerada zona verda. El 4 d'agost del 1962 el ple municipal presidit per José María de Porcioles va aprovar la requalificació de zona verda a edificable, que trauria el Barça de la seva crisi financera. El club va premiar Porcioles nomenant-ho soci d'honor.
Tercera. Any 1965
Diverses entitats van interposar recursos a la decisió de l'Ajuntament de Porcioles de requalificar els terrenys de les Corts, per la qual cosa l'assumpte va arribar a instàncies més altes. El directiu Joan Gich, gràcies a la seva amistat amb Torcuato Fernández-Miranda, va aconseguir la llum verda del Consell de Ministres el 13 d'agost de 1965. Al Butlletí Oficial de l'Estat del 23 de setembre d'aquell any es va publicar el decret pel qual s'aprovava "el canvi d'ús d'una zona verda" que afectava el vell estadi blaugrana. El mateix Francisco Franco signava el document oficial.
Quarta. Any 2000
La quarta requalificació la va autoritzar l'ajuntament de Sant Joan Despí, on el Barça pensava aixecar la seva Ciutat Esportiva. El consistori va donar llum verda que una part del terreny no es destini a ús esportiu, com estava qualificat originalment, autoritzant que s'aixequessin tres edificis, de 17 plantes un i dos de 10 pisos, per fer un hotel i oficines, l'explotació aniria íntegrament a càrrec del Barça. Amb aquesta nova requalificació, el club va sufragar gran part de la construcció de la Ciutat Esportiva, en un altre favor d'un ajuntament democràtic al club blaugrana."
La tàctica que seguiran ara serà, una vegada més, deixar passar el temps i que tot caigui a l'oblit. És a dir, faran el que han fet sempre. Adulterar una competició amb el consentiment dels afectats, que miraran cap a una altra banda a canvi d'unes engrunes que els taparan la boca.
Si aquest escàndol hagués passat a Itàlia, ben segur que el Barça jugaria a Segona divisió la temporada que ve. Passarà alguna cosa aquí? Es farà justícia? Segurament, no. Però destapar les seves vergonyes, potser obri els ulls a algun encegat que encara veu fantasmes, i es nega a treure el llençol dels seus propis directius.
Continuarà...
Angel Bergadà
16 febrer 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada