UN ESPANYOL DE PERFIL BAIX
UN ESPANYOL DE PERFIL BAIX
S'imaginen vostès el PSG apartant de l'equip Mbappé, el Madrid a Benzema o el Celta a Iago Aspas?
S'imaginen vostès a un equip de futbol obligat a fer una remodelació profunda de la seva plantilla, contractant algú sense experiència per dur-la a terme?
No, oi? Doncs no ho imaginin, passin i vegin: És l'Espanyol Made In China de Mr. Chen, abans conegut com el RCD Espanyol de Barcelona.
Un Espanyol en el qual van desfilant executius de perfil baix, submisos i obedients que entenen que passar desapercebuts els allarga la vida laboral al Club de Chen, i accepten que l'amor a aquesta empresa es demostra fent reverència a l'amo.
La primera decisió de Chen, nomenar Ramon Robert CEO del Club, va
ser una declaració d'intencions que va anar corroborant amb nomenaments
similars a diferents despatxos clau del Club. "Aquí ningú pensa, ningú
decideix, ningú és ningú, no us pago perquè penseu, sinó perquè m'obeïu.
Fidelitat i submissió. Això és casa meva i prefereixo un inepte que em digui
que maco soc i que bé ho faig tot, a un bon professional amb idees
pròpies". Aquest podria ser el criteri de contractació que Chen ha implantat a l'Espanyol i els resultats els estem
veient a les diferents àrees, exceptuant l'econòmica, evidentment. Els
empleats de tota la vida ho van veure clar: Amén a tot, que d'aquí no em treu ni
Déu perquè Déu ha comprat el Club.
El control remot amb què dirigeix el Club a més de 10.000 kms de distància, sembla indicar que Chen vendrà aviat. El negoci està fet i ja no hi ha res que el retingui, és un dir, a Barcelona. L'Espanyol està sanejat econòmicament i el seu patrimoni i la marca Barcelona associada al nom, el converteixen en un caramel per a qui vulgui invertir al futbol europeu. El nomenament de Mao Yé com a CEO demostra que la fidelitat és més important que el curriculum. I Mao, bon professional, intel·ligent i més preparat del que alguns pensen, té clar quin és el seu rol, l'accepta i no discuteix. Per negociar i aportar l'experiència que li falta a Mao, s'ha creat el lloc de segon CEO, o fals davanter centre, atorgant-lo a Toni Alegre, bon perico i bon professional del marketing, qui sap si també com a reconeixement pel mal tràngol que va haver de passar presentant i defensant com a bona, la pitjor campanya de renovació d'abonaments de la història RCDE. Si, la del guiri que li diu als nens que si són de l'Espanyol "aprendran a viure amb la possibilitat real de la derrota, a aguantar el dolor, la decepció i la burla".
El control remot amb què dirigeix el Club a més de 10.000 kms de distància, sembla indicar que Chen vendrà aviat. El negoci està fet i ja no hi ha res que el retingui, és un dir, a Barcelona. L'Espanyol està sanejat econòmicament i el seu patrimoni i la marca Barcelona associada al nom, el converteixen en un caramel per a qui vulgui invertir al futbol europeu. El nomenament de Mao Yé com a CEO demostra que la fidelitat és més important que el curriculum. I Mao, bon professional, intel·ligent i més preparat del que alguns pensen, té clar quin és el seu rol, l'accepta i no discuteix. Per negociar i aportar l'experiència que li falta a Mao, s'ha creat el lloc de segon CEO, o fals davanter centre, atorgant-lo a Toni Alegre, bon perico i bon professional del marketing, qui sap si també com a reconeixement pel mal tràngol que va haver de passar presentant i defensant com a bona, la pitjor campanya de renovació d'abonaments de la història RCDE. Si, la del guiri que li diu als nens que si són de l'Espanyol "aprendran a viure amb la possibilitat real de la derrota, a aguantar el dolor, la decepció i la burla".
A totes les empreses, el president té la funció de
presidir les reunions del Consell d'Administració i assumir un rol d'assessor,
mentre que el CEO és el màxim executiu i responsable a l'hora de prendre
les decisions del dia a dia. A l'Espanyol de Chen, no. A l'Espanyol de Chen ningú no s'atreveix a canviar el paper de la impressora
sense el seu permís, i com la Xina viu en una hora i l'Espanyol en una altra,
quan no ens falta paper, ens falta la tinta.
I així tenim el que va ser un històric del futbol espanyol, perdent oportunitats de créixer, una darrere l'altra, transitant per la cornisa esportiva, amb el Femení a Segona, el Filial a Tercera i el futbol base ple de gent estranya que el fan irreconeixible. Amb una afició fidel al seu sentiment com poques, però farta de mentides, de vídeos oficials que li neguen la il·lusió i li recorden com és de dur ser perico, i que ha dit "prou" a la contínua presa de pèl que pateix i cuentos xinos que escolta. Un Club / empresa, sanejat econòmicament que no es pot moure al mercat per haver donat una milionada a un inepte, amb l'únic mèrit d'haver sortit per la porta del darrere del València, i una política social que ens mostra un estadi amb més seients buits que ocupats.
I així tenim el que va ser un històric del futbol espanyol, perdent oportunitats de créixer, una darrere l'altra, transitant per la cornisa esportiva, amb el Femení a Segona, el Filial a Tercera i el futbol base ple de gent estranya que el fan irreconeixible. Amb una afició fidel al seu sentiment com poques, però farta de mentides, de vídeos oficials que li neguen la il·lusió i li recorden com és de dur ser perico, i que ha dit "prou" a la contínua presa de pèl que pateix i cuentos xinos que escolta. Un Club / empresa, sanejat econòmicament que no es pot moure al mercat per haver donat una milionada a un inepte, amb l'únic mèrit d'haver sortit per la porta del darrere del València, i una política social que ens mostra un estadi amb més seients buits que ocupats.
Resumint: Mentides rere mentides. Decepció rere
decepció. Aquell Espanyol de Chen que havia d'anar a Champions en tres anys, contracta executius que cobren poc i
exigeixen menys. El ferro calent al qual ens agafem els pericos aquesta temporada es
diu Diego Martínez, a qui desitgem pel bé de tots que la gestió de la situació del
jugador més diferencial dels últims temps i únic Zarra perico, no sigui un tret
al peu ni vulgui dir que l'Espanyol renuncia obertament a pensar en gran.
A Chen no li demano bones decisions, com tampoc li demano
peres a un om. Tan sols li demano que marxi amb dignitat com més aviat millor, i
ens retorni la que vam perdre venent-li l'ànima per un grapat de diners.
Angel Bergadà, 03 d'agost 2022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada