SOS FEMENÍ RCDE

 

SOS FEMENÍ RCDE

Començo per fer autocrítica. Pertanyo a la majoria de pericos que del Femení ens interessa el resultat i poca cosa més. L'Espanyol Femení serveix per presumir de sentiment quan guanya i d'argument contra la directiva quan perd. Fa anys vaig viure amb intensitat la glòria d'aquesta secció fundada el 1970 que va guanyar una Lliga, sis copes de la Reina i cinc copes de Catalunya. Per això, em fa mal veure'l competir contra equips que ni en somnis podien imaginar ser el seu rival en partit oficial.

Ahir l'Espanyol Femení va perdre 3-0 contra Levante Les Planes, un equip d'un barri de Sant Joan Despí, certificant el no ascens a Primera d'on no hauria d'haver baixat mai. Malauradament, no és la crònica d'un partit, sinó la d'una mort anunciada. He dit la setmana prèvia al partit, i mantinc avui, que al Municipal Les Planes no només estava en joc l'ascens, sinó també la supervivència del nostre Femení com a equip professional. Pressió per a les jugadores? Jo ho anomeno realitat i conseqüència de moltes coses mal fetes per part de tots. Per descomptat entono la part de mea culpa que em correspon com a aficionat. Veurem quina és la resposta del Club i quines mesures pren per treure el Femení del pou.

Ho reconec, formo part d'aquest oblit del qual tots en som responsables i, per tant, em guardaré molt d'assenyalar culpables. També és cert que si veiés tot el futbol que voldria, hauria de quedar-me a viure a la Dani Jarque, cosa impossible en el meu cas tenint família i vida més enllà del futbol. El cert és que si el Femení ens interessava poc estant a 1ª divisió, militant a la Reto Iberdrola, la 2a divisió espanyola, pràcticament res. És de justícia ressaltar amb admiració la Penya Juvenil 91 i algunes desenes d'aficionats pericos que el segueixen i li donen suport assíduament, que són l'excepció que confirma la regla que el RCDE Femení és una secció deixada de la mà de Déu.

D'aquell Espanyol Femení guanyador, avui només en queda el record. Recordem el seu palmarès:

1990: Subcampió Copa de la Reina
1996: Campió Copa de la Reina
1997: Campió Copa de la Reina
2002: Subcampió Copa de la Reina
2005: Campió Copa Catalunya
2006: Campió de la Superlliga
2006: Campió Copa de la Reina
2006: Campió Copa Catalunya
2007: Subcampió Lliga
2007: Campió Copa Catalunya
2007: Subcampió Copa de la Reina
2008: Campió Copa Catalunya
2009: Campió Copa de la Reina
2010: Subcampió Lliga
2010: Campió Copa de la Reina
2011: Subcampió Lliga
2011: Subcampió Copa de la Reina
2012: Campió Copa de la Reina
2013: Campió Copa Catalunya.

El juny de 2015 Albert Garrofé, responsable de la secció, anunciava que el pressupost del femení quedava reduït a 125.000 € per al total de les categories femenines del Club, de manera que la plantilla del primer equip femení del RCD Espanyol passava a ser amateur i cap jugadora rebria salari. El Club només es faria càrrec del material i els desplaçaments. Des d'aleshores, caiguda progressiva sense que el Club hi hagi posat fre i consolidats en el fracàs 7 anys després.

Així doncs, pel bon nom de l'Entitat i respecte a aquesta, en un altre temps, gloriosa secció, és hora de reflexionar amb calma, sospesar pros i contres i prendre una decisió. La que sigui, però assumint les conseqüències. Els pericos no anem sobrats d'alegries i sí de decepcions, per la qual cosa demano al Club que doni aire i diners al Femení perquè pugui competir amb dignitat, o el tanqui temporalment. El que sigui menys continuar veient com un excampió de lliga i Copa s'arrossega per camps indignes del seu historial. Al final, hem de concloure que entre tots la vam matar i ella sola es va morir.

Àngel Bergadà,     30 maig 2022