PLAY OFF

-

PLAY OFF

Hoy el Espanyol juega la primera parte de la final, que debe llevarle a la gran final.

El Play Off es una lotería peligrosa en la que hemos jugado desde que empezó la liga. Los aficionados lo sabíamos y pusimos todo de nuestra parte, para evitar ser uno de los cuatro equipos del bombo. El Club lo sabía, pero prefirió confiar su suerte al destino, eludiendo su responsabilidad y faltando a sus obligaciones profesionales.

Moneda al aire. Cara o cruz. La cara es el final de la pesadilla; la cruz es el final del RCDE como equipo de élite en el fútbol español.

Pase lo que pase, la afición está limpia de pecado y la única que puede lanzar la primera piedra. Los demás, jugadores, técnicos, directivos cualificados y sin cualificar que han mirado hacia otra parte, son todos culpables en mayor o menor medida, de esta ruleta rusa final.

Empieza nuestro Play Off. Empieza el fin del calvario, o el fin de muchas cosas. Se acabó el remar, ahora toca rezar. Que cada cual le rece a su dios y el que no tenga, que le rece a la diosa Fortuna, o se rece a sí mismo.

Rezar y ganar, o perder y morir. Así de simple, así de breve, así de real, así de triste.

Angel Bergadà, 09 junio 2024

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A LLUÍS CARRASCO, ex amic i adoctrinador culé.

-
Imatge
  A LLUÍS CARRASCO , ex amic i adoctrinador culé.  Què t'ha passat, Lluís? Què t'han fet? Et recordo com un bon comunicador amb personalitat i idees pròpies. Per això, em sorprèn veure la teva involució personal des de l'arribada de Laporta al Barça. Vas ser el seu assessor i des que ell és president, casualment, conseqüentment o per inducció, t'has convertit en una peça més de la maquinària de rentat de cervells blaugrana. Tant d'odi tenies acumulat cap al Espanyol? Menties quan parlaves de rebel·lar-nos contra tota mena d'imposició de pensament únic? On amagaves tanta prepotència? Què hi fas en aquest ramat de manipuladors moguts pel ressentiment contra l'Espanyol? De fet, què hi fas tu, Lluís, dins d'un ramat després d’haver-te omplert la boca incitant a lluitar contra l'adoctrinament? No eres tu, Lluís, el que pregonava la llibertat de decidir, de lluitar contra les cadenes ideològiques i la violència de la premsa del règim? Tu, et ...
Més informació

ATAQUE DE PÁNICO

-
Imatge
  ATAQUE DE PÁNICO Ataque de pánico es pensar en el nivel de los políticos que toman decisiones. Ataque de pánico es comprobar la poca fiabilidad de los dispositivos de seguridad en un partido de alto riesgo. Ataque de pánico es constatar lo fácil que es cometer un atentado terrorista, pese a la experiencia sufrida en Las Ramblas. Ataque de pánico es la hipocresía de políticos, cuerpos de seguridad, medios de comunicación y diferentes opinólogos catalanes, valorando el atropello en función de si las víctimas son pericos o culés. Ataque de pánico es la diferencia de trato que la Catalunya política y mediática da a Espanyol y Barça. Ataque de pánico es que la jueza del juzgado de guardia de Cornellà, dejase en libertad a la causante del atropello y, por el momento, se haya limitado a retirarle el carnet de conducir. Ataque de pánico es que los Mossos trabajen con la hipótesis de que fue accidental, y no “una acción premeditada”, después de haber arrollado a una mujer y ...
Més informació

JUDES GARCÍA, la gran traïció.

-
Imatge
JUDES GARCÍA, la gran traïció. Com a aficionat del RCD Espanyol , avui escric amb una barreja de tristesa, ràbia i incomprensió. No per una derrota ni per una mala ratxa -a això hi estem acostumats i ho encarem amb dignitat- sinó per una cosa molt més dolorosa: la traïció d’un futbolista que vam arribar a idolatrar. Sabem que al futbol professional no hi ha sentiments, només contractes, però els que encara creiem en uns valors mínims també sabem que, en el futbol, com en la vida, hi ha principis innegociables: ètica, respecte i gratitud . Cap d’aquests ha estat present en el desagradable episodi protagonitzat per Joan García i el FC Barcelona. Fins aquest mateix matí m’he volgut convèncer que marxaria al Newcastle o a un altre equip amb prestigi europeu, un projecte seriós i on cobraria el mateix. Però no. Va escollir el camí de l’engany, del menyspreu, del petó de Judes abans de la traïció . Tenia l’acord tancat abans d’acabar la lliga i per això ni va escoltar altres ofertes? Era...
Més informació