Entrades

JUDES GARCÍA, la gran traïció.

Imatge
JUDES GARCÍA, la gran traïció. Com a aficionat del RCD Espanyol , avui escric amb una barreja de tristesa, ràbia i incomprensió. No per una derrota ni per una mala ratxa -a això hi estem acostumats i ho encarem amb dignitat- sinó per una cosa molt més dolorosa: la traïció d’un futbolista que vam arribar a idolatrar. Sabem que al futbol professional no hi ha sentiments, només contractes, però els que encara creiem en uns valors mínims també sabem que, en el futbol, com en la vida, hi ha principis innegociables: ètica, respecte i gratitud . Cap d’aquests ha estat present en el desagradable episodi protagonitzat per Joan García i el FC Barcelona. Fins aquest mateix matí m’he volgut convèncer que marxaria al Newcastle o a un altre equip amb prestigi europeu, un projecte seriós i on cobraria el mateix. Però no. Va escollir el camí de l’engany, del menyspreu, del petó de Judes abans de la traïció . Tenia l’acord tancat abans d’acabar la lliga i per això ni va escoltar altres ofertes? Era...

A LLUÍS CARRASCO, ex amic i adoctrinador culé.

Imatge
  A LLUÍS CARRASCO , ex amic i adoctrinador culé.  Què t'ha passat, Lluís? Què t'han fet? Et recordo com un bon comunicador amb personalitat i idees pròpies. Per això, em sorprèn veure la teva involució personal des de l'arribada de Laporta al Barça. Vas ser el seu assessor i des que ell és president, casualment, conseqüentment o per inducció, t'has convertit en una peça més de la maquinària de rentat de cervells blaugrana. Tant d'odi tenies acumulat cap al Espanyol? Menties quan parlaves de rebel·lar-nos contra tota mena d'imposició de pensament únic? On amagaves tanta prepotència? Què hi fas en aquest ramat de manipuladors moguts pel ressentiment contra l'Espanyol? De fet, què hi fas tu, Lluís, dins d'un ramat després d’haver-te omplert la boca incitant a lluitar contra l'adoctrinament? No eres tu, Lluís, el que pregonava la llibertat de decidir, de lluitar contra les cadenes ideològiques i la violència de la premsa del règim? Tu, et ...

ATAQUE DE PÁNICO

Imatge
  ATAQUE DE PÁNICO Ataque de pánico es pensar en el nivel de los políticos que toman decisiones. Ataque de pánico es comprobar la poca fiabilidad de los dispositivos de seguridad en un partido de alto riesgo. Ataque de pánico es constatar lo fácil que es cometer un atentado terrorista, pese a la experiencia sufrida en Las Ramblas. Ataque de pánico es la hipocresía de políticos, cuerpos de seguridad, medios de comunicación y diferentes opinólogos catalanes, valorando el atropello en función de si las víctimas son pericos o culés. Ataque de pánico es la diferencia de trato que la Catalunya política y mediática da a Espanyol y Barça. Ataque de pánico es que la jueza del juzgado de guardia de Cornellà, dejase en libertad a la causante del atropello y, por el momento, se haya limitado a retirarle el carnet de conducir. Ataque de pánico es que los Mossos trabajen con la hipótesis de que fue accidental, y no “una acción premeditada”, después de haber arrollado a una mujer y ...

PASSADÍS SÍ, PASSADÍS, NO.

Imatge
PASSADÍS SÍ, PASSADÍS, NO. El primer passadís al futbol espanyol es va fer la temporada 1969-1970. Va ser Ronnie Allen, entrenador anglès de l'Athletic Club de Bilbao, qui ho va suggerir en un partit de Copa a San Mamés, que enfrontava l'equip local (subcampió de lliga) a l'Atlètic de Madrid (campió).  Aquesta iniciativa basca va acabar convertint-se en tradició, que no obligació, encara que en diverses ocasions un equip no ha volgut fer passadís al campió.  2017 - 18: FC Barcelona i Reial Madrid es van negar recíprocament a fer-se el passadís. Preguntat pel fet, Ernesto Valverde, entrenador del FCB, va dir: "El passadís ha perdut el sentit original per convertir-se en motiu de mofa. Ni el faria, ni voldria que me'l fessin. Fa anys que ha adquirit un caire mediàtic que ho contamina tot. Ha perdut l'essència". 2021 - 22: A la 1ª jornada, el Celta va decidir no fer el passadís a l'ATM, campió de lliga anterior. 2022 - 23: L'ATM no va fer passadís el ...

MAOBSESIÓN (Canción a ritmo de “Obsesión” para mi CEO panda favorito, Don Mao Ye Wu)

Imatge
MAOBSESIÓN, versión cariñosa del hit de Aventura y Judy Santos. https://open.spotify.com/intl-es/track/65H6t1WQBim6q93yM8fEwn?si=a3ac0a04a1264496 Son las cinco en la mañana y no he dormido nada Pensando en tu maleza, loco voy a parar El insomnio es mi castigo, tu adiós será mi alivio Y hasta que no te largues, no viviré en paz.   Obedeces a Rousaud Que al perico insultó  Y  a Chen tu jefecito Siniestro y no buen mozo Que nos quiere en el pozo Y tu les sigues el jueguecito.   Estribillo: Noooo, no es amooooor Lo que tú sientes Se llama obsesión Una ilusión En tu pensamiento Sabes que no miento Lo que tu quieres Es hundir al Espanyol.   No te pagan por tu forma de hablar Ni de gestionar, ni de trabajar Sino por tu capacidad de tragar. De servil traductor a falso director Más que gestor, eres un impostor Un osito panda a quien manipular.   Noooo, tú no los amas Tienes al RCDE en llamas Pero solo te pr...

¡GRACIAS, MANOLO!

Imatge
Manolo, ¿sí? Manolo, ¿no? Con las buenas personas que llevan al Espanyol en el corazón y, además, son profesionales honestos y trabajadores, no tengo ninguna duda: Siempre en mi equipo.  No obstante, para bien o para mal, en futbol profesional los valores antes mencionados no son sino un plus que resulta insuficiente si los resultados no acompañan. Y el Espanyol de Manolo, como el de Ramis, Luís García o Diego Martínez, no funciona y la trituradora de entrenadores que rige la nefasta época Rastar, ya se ha puesto nuevamente en marcha.  El fantasma de un tercer descenso en cinco años sobrevuela el nido de Chen , mientras Mao se dedica a decir imbecilidades y Garagarza , el engañabobos más grande que ha pasado por el Club en muchísimo tiempo, sigue engrasando el fusil de eludir responsabilidades. No son los únicos responsables de esta pesadilla, pero sí los principales.  Comparto la opinión de quien dice que el actual RCD ESPANYOL se basa en un presidente que parece u...

RIDÍCULO, ¿DE QUIÉN?

Imatge
  RIDÍCULO, ¿DE QUIÉN? Calificar la derrota del RCDE Espanyol en San Mamés como “el mayor ridículo de las últimas décadas”, demuestra poca memoria o voluntad de meter mierda. Ganando o perdiendo, el Espanyol 2024-25 da para lo que da y es muy justito para salvar la categoría. Lo sabemos todos. Por enésima temporada, el Espanyol está deportivamente mal estructurado y con carencias en todas sus líneas, excepto la portería. La ausencia de talento en el césped es tan evidente, como la dificultad de confeccionar una plantilla nueva, sin disponer de 1 euro y con el agravante de haber perdido al mejor delantero. Lo sabemos todos y lo sabe quién califica de “ridículo histórico”, una derrota en San Mamés ante el proyecto deportivo más definido y estable del futbol nacional. Ridículo fue defender a ultranza a Diego Martínez, gastarse 40 millones en un mercado invernal y bajar a Segunda con 25 puntos, empatar en Andorra, perder contra Villarreal B o pasar vergüenza delante del televisor...