ÀNGEL PERICO

Hay momentos en los que el silencio deja de ser prudencia y pasa a ser complicidad. Y eso es exactamente lo que ocurre desde hace años con el trato arbitral que vienen sufriendo el RCD Espanyol , y otros equipos de La Liga que callan por falta de apoyo mediático, o por sumisión al Señor de los Dineros. Lo sucedido el domingo pasado en Son Moix durante el partido frente al RCD Mallorca, con arbitraje de Ricardo De Burgos Bengoetxea , no es un hecho aislado. Es, sencillamente, la gota que colma el vaso de la paciencia del espanyolismo. La última gota. Demasiadas temporadas viendo cómo decisiones arbitrales incomprensibles, absurdas, criterios cambiantes y errores reiterados terminan perjudicando siempre al mismo club. Demasiados errores que hacen pensar en intencionalidad o intereses oscuros. Demasiadas veces escuchando el mismo discurso resignado: “los árbitros a veces te quitan y a veces te dan”. No. Al Espanyol no le dan. Al Espanyol solo le quitan. Una y otra vez. Demasiadas veces . ...

Hi ha moments en què el silenci deixa de ser prudència i passa a ser complicitat. I això és exactament el que passa des de fa anys amb el tracte arbitral que venen patint el RCD Espanyol i altres equips de La Lliga que callen per manca de suport mediàtic o per submissió al poder dels diners. El que va passar diumenge passat a Son Moix durant el partit contra el RCD Mallorca, amb arbitratge de Ricardo De Burgos Bengoetxea , no és un fet aïllat. És, senzillament, la gota que fa vessar el got de la paciència de l’espanyolisme. L’última gota . Massa temporades veient com decisions arbitrals incomprensibles, absurdes, criteris canviants i errors reiterats acaben perjudicant sempre el mateix club. Massa reiteració que fa pensar que hi ha intencionalitat o interessos obscurs en contra de l' Espanyol . Massa vegades escoltant el mateix discurs de la resignació: “els àrbitres a vegades et treuen i a vegades et donen”. No. A l’Espanyol no li donen mai res, només li treuen. Una i una altra...