ÀNGEL PERICO

JUDES GARCÍA, la gran traïció. Com a aficionat del RCD Espanyol , avui escric amb una barreja de tristesa, ràbia i incomprensió. No per una derrota ni per una mala ratxa -a això hi estem acostumats i ho encarem amb dignitat- sinó per una cosa molt més dolorosa: la traïció d’un futbolista que vam arribar a idolatrar. Sabem que al futbol professional no hi ha sentiments, només contractes, però els que encara creiem en uns valors mínims també sabem que, en el futbol, com en la vida, hi ha principis innegociables: ètica, respecte i gratitud . Cap d’aquests ha estat present en el desagradable episodi protagonitzat per Joan García i el FC Barcelona. Fins aquest mateix matí m’he volgut convèncer que marxaria al Newcastle o a un altre equip amb prestigi europeu, un projecte seriós i on cobraria el mateix. Però no. Va escollir el camí de l’engany, del menyspreu, del petó de Judes abans de la traïció . Tenia l’acord tancat abans d’acabar la lliga i per això ni va escoltar altres ofertes? Era...

  A LLUÍS CARRASCO , ex amic i adoctrinador culé.  Què t'ha passat, Lluís? Què t'han fet? Et recordo com un bon comunicador amb personalitat i idees pròpies. Per això, em sorprèn veure la teva involució personal des de l'arribada de Laporta al Barça. Vas ser el seu assessor i des que ell és president, casualment, conseqüentment o per inducció, t'has convertit en una peça més de la maquinària de rentat de cervells blaugrana. Tant d'odi tenies acumulat cap al Espanyol? Menties quan parlaves de rebel·lar-nos contra tota mena d'imposició de pensament únic? On amagaves tanta prepotència? Què hi fas en aquest ramat de manipuladors moguts pel ressentiment contra l'Espanyol? De fet, què hi fas tu, Lluís, dins d'un ramat després d’haver-te omplert la boca incitant a lluitar contra l'adoctrinament? No eres tu, Lluís, el que pregonava la llibertat de decidir, de lluitar contra les cadenes ideològiques i la violència de la premsa del règim? Tu, et ...