WELL DONE, MR. CHEN!

 WELL DONE, MR. CHEN!

La destitució de José Mª Durán i el sorprenent nomenament de Mao Yé com a CEO del Club, em va fer pensar que podria tractar-se del pas definitiu de Chen per a la venda del RCD Espanyol. Confiança per davant d'experiència. Chen no improvisa, ho té tot controlat. 

Va venir a fer negoci i l'ha fet. El president sap que Barcelona és un aparador mundial i un club de futbol barceloní de 1ª divisió, amb l'economia sanejada, modern estadi i ciutat esportiva en propietat, i al top 10 dels equips que més diners reben per drets TV, són arguments per convèncer un inversor que 250 milions és una quantitat que entra als paràmetres de mercat. D'altra banda, la borsa xinesa ha patit una forta caiguda en els darrers 5 anys i les accions de Rastar Group no han estat l'excepció. 

Chen ha de centrar-se en allò que veritablement li dóna el pa i l'arròs. L'obligada quarantena el manté a la Xina (Encara que abans de la pandèmia tampoc no venia gaire) i l'afició comença a pressionar fort per sortir del dia de la marmota. Tot apunta que estem en un bon moment perquè el RCD Espanyol canviï de propietari, i personalment crec que seria la millor decisió per a totes les parts.

Chen ho va tenir clar fa 6 anys i cal reconèixer-li el mèrit. Va aconseguir el 99% del capital anunciant ampliacions que no es van dur a terme, però van dissuadir Genètica Perica i tot aquell que el seu percentatge accionarial li permetés sol·licitar una auditoria de comptes, o simplement preguntar-li sobre el seu full de ruta. A Chen no li agrada donar explicacions, volia el control absolut i el va obtenir. Well done, Mr. Chen! Un per un va anar liquidant tots els deutes mitjançant préstecs a un interès fixat per ell mateix, obtenint rendibilitat immediata sense ofegar el Club, o mitjançant d'altres que arribada la data de venciment va convertir en augment de capital, enfortint la Societat i reforçant el valor del seu 99%.

Aviat va rebre l'aplaudiment popular i la gratitud d'uns aficionats que veien com s'acabaven les penúries i imaginaven que tanta bonança econòmica redundaria a la gespa. Bufaven temps d'il·lusió esportiva, quan en realitat Chen estava invertint en ell mateix. El nomenament del seu primer CEO, Ramón Robert, deixava clar que prioritzaria la submissió, a la capacitació professional dels seus directius. Chen és un home de negocis fred i calculador, a qui la marxa esportiva de l'equip i la felicitat dels seus aficionats li importa entre poc i gens. No és una crítica sinó la constatació d'una realitat decebedora. Sap que mentre l'equip sigui a Primera, el valor de les seves accions no augmenta o disminueix en funció de la classificació final. Quedar 14è en lliga és fins i tot millor argument de venda que quedar 8è, ja que fa pensar al comprador que amb més dedicació, els resultats serien millors.

Chen Yansheng que quan va arribar al RCD Espanyol el 2015 ocupava el lloc número 254 a la llista Forbes, amb una fortuna estimada d'1,06 bilions d'euros, no sembla disposat a invertir ni 1 euro més en fitxatges. Lògic després del malbaratament sense retorn perpetrat pel seu fidel escuder, el nefast Rufete. I sense fitxatges no hi ha paradís, ni paciència. Chen passarà a la història de l'Espanyol com l'home que el va salvar econòmicament i el va deixar greument ferit en l'àmbit esportiu i social. No cal recordar les males sensacions que deixen el futbol masculí i femení en totes les categories, conseqüència d'un absurd organigrama dissenyat amb més incompetència visionària que criteri, ni l'amenaça de desconnexió social que ens deixa aquesta, espero, darrera temporada de Chen.

Així doncs, només és qüestió de temps que algun dels molts pretendents que sens dubte té el Club, faci realitat el que fins ara només són suposicions o rumors de compra. Si el nou propietari és de fora, li demanaria que s'instal·lés a Barcelona, visqués el dia a dia del Club i entengués que a més de comprar les accions, per créixer cal invertir 100 milions en futbolistes que treguin el RCD Espanyol de la seva històrica mediocritat esportiva. Si fos de casa, no li demanaria res més que escoltés el batec del cor perico. Diuen que de vegades la loteria toca, però ara mateix aquesta possibilitat, la d'un propietari de casa, em sembla ciència ficció.

Adéu Mr Chen! Vostè ja ha fet el negoci que havia de fer i nosaltres tenim el Club sanejat economicament. Res a dir, tots contents, moltes gràcies, però vengui ja pel bé de tots. Si pot ser avui, millor que demà.

Àngel Bergadà, 25 maig 2022